El pastís imperfecte

Hola, sóc l'Ester, tinc 13 anys i estudio a l'institut IES Reguissol de Santa Maria de Palautordera. A continuació hus explicaré un anègdota que em va passar fa uns quants dies.


-Mama, podem fer un pastís, va sisplau que es l'aniversari de l'àvia.
Tot va començar així.
La meva mare impresionada de que jo vulgués fer un pastís em va dir que sí desprès de fer-me preguntes com:
-Com vols fer un pastís, si a tu no t'agraden?
- Com el vols fer si no tenim els ingredients necessaris?


I d'altres que per mi, es van fer eternes.
Li vaig dir a la meva mare, que jo aniria a comprar els ingredients. Em va donar diners per comprar-ho i em va fer una llista.
Quan vaig arribar al supermercat, anava buscant les coses, fins que les vaig trobar totes.
Torno a casa i comencem a fer-lo:


Primer vam barrejar tots els ingredients en un bol amb una batedora. El vam posar al forn a 180º ....
Vam seguir tots els passos per fer un pastís. Vam esperar 40 minuts per què estigués apunt.
Quan el vam treure del forn, les dos ens mirem i diem :
- Vaja! Aquesta vegada sí que ha sortit bé el pastís, ha sortit molt esponjós!
El deixem una estona perquè es refredi. Quan es va refredar, vam ficar dues espelmes, una d'un número vuit i l'altre d'un sis, ja que la meva àvia feia vuitanta-sis anys.
Ens va quedar perfecte, però hi havia alguna cosa que no haviem fet bé.
El vam portar a la meva àvia, el vam tallar i jo el vaig tastar.
- Mama, que em fet malament? - Li vaig dir jo sorpresa a la meva mare.
- Perquè ho dius? - Em va dir la meva mare tastant el pastís.
- Ester, hi hem ficat ous? 
- Ostres! - Responc jo, sorpresa.
En aquest moment va ser quan vaig entendre per què tenia aquest gust tan estrany. Això passa quan vas a corre cuita, no t'enrracordes de les coses essencials, i de les decoracions i les coses extres si.
Amb aquesta experiència he après que, quan vols fer una cosa, fes-la sense pressa o si no millor no fer-la. 


Nicole